Volar

Aquelles nit on l’ombra de la por sobrevola el teu cap.

I arribes en un punt en que tothom té la mateixa esperança que tu de sobreviure.

Tothom te por del desconegut que apareix per tot arreu.

I no saps quan et tocarà a tu.

O a la teva família.

Als teus amics.

Por de pensar que mors sòl.

Por de saber que algú que estimés mor sol.

Deixa un comentari

Autoformació i lluita per desobeir l'heteropatriarcat

FEMINOPRAXIS

Mujeres* Accionando Feminismos

In Media Res

Magazine de cultura, arts i creació

ituquecontes

Obre... són contes, senzillament...

Espacio de Cristina

Just another WordPress.com site

El Club de las intensas

Hechas de desastres emocionales

La desdicha de ser salmón

Blog de creación literaria propia

Respirant l'existència

Fotografies d'Ester Linares López acompanyades de versos i fragments d'altres autors. I, de tant en tant, altres ocurrències.

La de poble

La meva vida, la meva merda, els meus miols.