Estic a la teva vora, intentant cuidar-te.
Perdona per no haver-te endut amb mi allà on la vida se m’emportés. Volia ser lliure i en aquell moment no podies acompanyar-me o no ho vaig saber fer millor. Però t’he estimat. T’he estimat moltíssim durant tot aquest temps tot i que a vegades poguessis pensar que t’havia abandonat. Però era mirar-te i sentir-me culpable de que no fossis amb mi i això feia que no ho sabes fer millor. Perdona’m per tots els moments que havíem de viure juntes i no ho hem fet. Perdona’m per totes les vegades que havia d’estar amb tu i era lluny.
Ara només sé estar al teu costat mentre poc a poc te’n vas. Només sé fer això una vegada més segur que m’equivoco i necessito demanar-te de nou que em perdonis. T’estimo i t’estimaré sempre. Sempre.
La de poble 