Ronronejant

El so del ronroneig de la gata de fons. És als peus del llit mentre et vols adormir i no pots.

Sents que es prepara per dormir a la teva vora, tocant les teves cames i penses en com pot ser que t’estimi tant.

Creues la mirada en aquells ulls grocs. I t’hi perds.

T’hi perds pensant que seria de tu sense sentir-la aprop.

T’hi perds sentint que el teu amor cap a ella t’ha sostingut en molts moments.

T’hi perds sabent que aquests ulls signifiquen amor i cura.

Cap a ella.

Cap a tu.

Ronronejant s’adorm. I tu també.

Deixa un comentari

Autoformació i lluita per desobeir l'heteropatriarcat

FEMINOPRAXIS

Mujeres* Accionando Feminismos

In Media Res

Magazine de cultura, arts i creació

ituquecontes

Obre... són contes, senzillament...

Espacio de Cristina

Just another WordPress.com site

El Club de las intensas

Hechas de desastres emocionales

La desdicha de ser salmón

Blog de creación literaria propia

Respirant l'existència

Fotografies d'Ester Linares López acompanyades de versos i fragments d'altres autors. I, de tant en tant, altres ocurrències.

La de poble

La meva vida, la meva merda, els meus miols.