Quan tot comença

Gaire bé 29 anys de vida són els que ja porto al damunt.

Aquests 29 anys que em sembla que tot just comencen ara. Que ve ara mateix la vida perquè la comenci a viure. D’una manera plena, sense pors.

Renéixer als gaire bé 29… Tan trist, tan alegre i tan bipolar.

Començar a pensar en tu mateixa, començar a pensar que el més important de la teva vida ets tu mateixa quan quasi arribes a la tercera dècada. Tan trist, tan alegre i tan bipolar.

Decidir que ets tu la teva prioritat, pensar que no saps ni per on començar i perdre’t més dins teu.

Llibres d’autoajuda. Llibres per millorar la creativitat. Llibres i més llibres per canviar les paraules de les seves pàgines a les pàgines de la pròpia vida.

Fa por.

Ara començo a viure, ara començo a ser allò que no he estat mai: una lluitadora per la meva pròpia felicitat.

Amor és el que necessito alhora que el vull continuar donant.

És cursi, si, però la paraula amor resumeix el que necessito.

AMOR

 

 

One Reply to “”

Deixa un comentari

Autoformació i lluita per desobeir l'heteropatriarcat

FEMINOPRAXIS

Mujeres* Accionando Feminismos

In Media Res

Magazine de cultura, arts i creació

ituquecontes

Obre... són contes, senzillament...

Espacio de Cristina

Just another WordPress.com site

El Club de las intensas

Hechas de desastres emocionales

La desdicha de ser salmón

Blog de creación literaria propia

Respirant l'existència

Fotografies d'Ester Linares López acompanyades de versos i fragments d'altres autors. I, de tant en tant, altres ocurrències.

La de poble

La meva vida, la meva merda, els meus miols.