Quan la vida et fa parar et sents perduda en un mar de confusió. El teu cos no respon. La teva ment no sap que fer d’aquestqa incertesa… Però continues sense pensar que està passant malgrat el teu cos digui prou.
Volar. Tan sols ho poeguessis fer fora d’aquest cos que ara creus mig mort.Volar. Sentir que flotes i ets capaç de mirar-te de lluny, de veure que aquest cos des d’una altra perspectiva: que ets capaç d’estimar-lo.
Caminar com alternativa a aquest dolor del teu cos. Com si no hi hagués una altra alternativa. Caminar per buscar un camí per desaparèixer ja que no veus sortida. Caminar per amagar-te ja que no veus que res canviï.
Caminar com a únic recurs per sobreviure en aquest món de merda. Caminar i caminar.