Caminar

Quan la vida et fa parar et sents perduda en un mar de confusió. El teu cos no respon. La teva ment no sap que fer d’aquestqa incertesa… Però continues sense pensar que està passant malgrat el teu cos digui prou.

Volar. Tan sols ho poeguessis fer fora d’aquest cos que ara creus mig mort.Volar. Sentir que flotes i ets capaç de mirar-te de lluny, de veure que aquest cos des d’una altra perspectiva: que ets capaç d’estimar-lo.

Caminar com alternativa a aquest dolor del teu cos. Com si no hi hagués una altra alternativa. Caminar per buscar un camí per desaparèixer ja que no veus sortida. Caminar per amagar-te ja que no veus que res canviï.

Caminar com a únic recurs per sobreviure en aquest món de merda. Caminar i caminar.

Deixa un comentari

Autoformació i lluita per desobeir l'heteropatriarcat

FEMINOPRAXIS

Mujeres* Accionando Feminismos

In Media Res

Magazine de cultura, arts i creació

ituquecontes

Obre... són contes, senzillament...

Espacio de Cristina

Just another WordPress.com site

El Club de las intensas

Hechas de desastres emocionales

La desdicha de ser salmón

Blog de creación literaria propia

Respirant l'existència

Fotografies d'Ester Linares López acompanyades de versos i fragments d'altres autors. I, de tant en tant, altres ocurrències.

La de poble

La meva vida, la meva merda, els meus miols.