Hi ha dies que t’aixeques, no arribes ni al mirall que ja començaries a còrrer.
Hi ha dies que no vols veure a ningú, vols estar sol i a sota el llit.
Hi ha dies que no saps que has de fer, si amagar-te o còrrer.
Còrrer sense parar fins que el cor et digui prou, o les cames, o fins que el cap et digui prou. Prou d’aquesta vida que tan sols té el sentit de pujar, pujar amunt dins de la muntanya de sentiments. De la sacsejada que de manera periòdica et toca viure. Còrrer. Còrrer i no sentir-te a tu mateix.
Còrrer tant que el vent et talli tant que no et sentis a tu mateix.
Còrrer fins que el cansament et transporta lluny de tu mateix.
Còrrer.